AbstractsAstronomy & Space Science

Role of astrocytic IL-6 and IL-6R in normal physiology and neuroinflammation

by Maria Erta Cañabate




Institution: Universitat Autònoma de Barcelona
Department:
Year: 2014
Keywords: IL-6; Astrocyte; EAE; Ciències Experimentals
Record ID: 1126817
Full text PDF: http://hdl.handle.net/10803/275952


Abstract

La Interleucina 6 (IL-6) és una citocina altament multifuncional, amb moltes accions pleiotròpiques, considerada una de les principals citocines controlant el sistema immune i coordinant-lo amb els sistemes nerviós i endocrí. La IL-6 es produeix en molts tipus cel·lulars dins del sistema nerviós central (SNC) i al seu torn, múltiples cèl·lules hi poden respondre. Per tant, és necessari caracteritzar quina és la contribució específica de cada tipus cel·lular en el paper global de la IL-6, tant en condicions fisiològiques com patològiques. Com que els astròcits tenen una important resposta enfront la IL-6 i, a més, són un dels principals productors de IL-6, hem produït per primera vegada ratolins amb una deficiència de IL-6 específica als astròcits (ratolins Ast-IL-6 KO) i ratolins amb una supressió del receptor de IL-6 en astròcits (ratolins Ast-IL-6R KO). Els nostres resultats indiquen que IL-6 i IL-6R astrocitaris influeixen en la supervivència inicial, presumptament per mitjà de la mortalitat intrauterina, i que estan involucrats en diferents graus en el control del pes corporal en adults i en el comportament (activitat locomotora, ansietat, exploració, agressivitat, aprenentatge i memòria), entre d’altres. A més, per tal d’estudiar el seu paper durant la neuro-inflamació, hem usat el model animal àmpliament usat de l’Esclerosis múltiple, la encefalitis autoimmune experimental (EAE), i un model de lesió traumàtica en escorça encefàlica (criolesió) en ratolins Ast-IL-6 KO i Ast-IL-6R KO. En referència a la EAE, els resultats indiquen que la deficiència en IL-6 i IL-6R astrocitàries no prevé completament la simptomatologia típica de paràlisis ascendent de la EAE però que si que modifica la seva simptomatologia d’una manera diferent segons el sexe. En referència a la lesió traumàtica a l’escorça, resultats inicials suggereixen un paper de la deficiència de IL-6 astrocitària en la resolució de la lesió traumàtica. En algunes ocasions, eliminar el IL-6R astrocitari imita el fenotip dels ratolins Ast-IL-6 KO, mentre que en altres casos s’observava el contrari, suggerint accions autocrines i paracrines de la IL-6 astrocitaria. Els nostres resultats indiquen importants funcions de la IL-6 i el IL-6R astrocitaris, en alguns casos totalment diferent d’aquelles que s’havien vist amb els animals IL-6 KO totals. Finalment, com que la IL-6 és capaç de senyalitzar sense unir-se al receptor de membrana mIL-6R sinó unint-se al receptor soluble (sIL-6R) (trans-senyalització), és necessari estudiar la importància d’aquesta via en les accions de la IL-6 al SNC, la qual cosa s’ha fet en ratolins bigènics (GFAP-IL6/sgp130) amb expressió restringida als astròcits de IL-6 i d’un inhibidor específic de la trans-senyalitazació, el sgp130. El bloqueig de la trans-senyalització en SNC redueix varis dels efectes perjudicials que té la IL-6 en un model animal de neuroinflamació (ratolins GFAP-IL6) com la gliosis severa, alteracions vasculars, neurogènesis malmesa i neurodegeneració.; Interleukin-6 (IL-6) is a highly plurifunctional cytokine,…