AbstractsBiology & Animal Science

La incorporació de matèries grasses és una pràctica habitual en la formulació de pinsos per a porcs i pollastres. Els olis àcids són subproductes de la indústria de refinació d’olis, donant lloc a matèries primeres sostenibles i interessants des del punt de vista econòmic. Ara bé, el seu elevat contingut en àcids grassos (AG) lliures, fa que el seu valor nutritiu sigui inferior al del seu corresponent oli natiu. Podem neutralitzar els AG lliures dels olis àcids a través de la seva esterificació amb glicerol (subproducte de la indústria del biodièsel), obtenint, com a producte final d’aquest procés, els olis re-esterificats. La diferent estructura molecular dels olis re-esterificats pot millorar el seu valor nutritiu i, en particular, l’absorció dels AG saturats. Per tot plegat, l’objectiu global d’aquesta tesi va ser investigar l’ús potencial dels olis re-esterificats en l’alimentació de porcs i pollastres. La caracterització dels greixos (Capítol 3, 4 i 5) va mostrar que els olis re-esterificats presentaven la mateixa composició en AG que la dels seus corresponents olis natius, però una major proporció d’AG saturats situats a la posició sn-2 de les molècules d’acilglicerols, i una major quantitat de mono- i diglicèrids (amb els AG principalment esterificats a les posicions sn-1,3), el que va donar lloc a un menor contingut en energia bruta. Als tres primers experiments (Capítol 3, 4 i 5), es va comparar l’ús de dos olis re-esterificats de palma (amb baix i alt contingut en mono- i diglicèrids) amb el del seu corresponent oli àcid (control negatiu) i oli natiu (control positiu). D’una banda, no es van observar diferències en els coeficients d’absorció dels AG entre els animals alimentats amb l’oli natiu i els alimentats amb l’oli àcid de palma (excepte en pollets de primera edat). Per tant, els olis àcids de palma poden considerar-se una font de greix alternativa en l’alimentació d’animals monogàstrics, sempre que tinguin < 60% d’AG lliures i < 3% d’humitat, impureses i fracció insaponificable. D’altra banda, els animals alimentats amb olis re-esterificats de palma van assolir coeficients d’absorció similars o inclús superiors als dels animals alimentats amb el seu corresponent oli natiu, encara que es van observar algunes peculiaritats en funció de l’espècie i de l’estat fisiològic dels animals. En pollastres (Capítol 5), el grau de saturació del greix va exercir un major impacte en l’absorció aparent dels AG que l’estructura molecular del greix. Per aquest motiu, en l’últim experiment (Capítol 6) es va investigar quina seria la millor estratègia nutricional (olis re-esterificats purs o mescles) per obtenir la millor eficiència en termes d’absorció aparent dels AG. La substitució de l’oli re-esterificat de palma per oli re-esterificat de soja va millorar l’absorció aparent dels AG totals, encara que no es va observar sinergisme entre els dos olis re-esterificats. Una altra troballa interessant va ser que, independentment de la font de greix, de l’espècie i de l’estat fisiològic dels animals, la fracció lipídica…