AbstractsEarth & Environmental Science

L’objectiu general de la present tesi doctoral és estudiar l’estatus de Zn dels garrins deslletats i com aquest es veu afectat pel deslletament i la suplementació dietària de Zn, com són els nivells farmacològics de ZnO administrats de forma rutinària en les dietes dels garrins després del deslletament per a prevenir i/o tractar la diarrea. Per aconseguir aquest objectiu els següents experiments (Capítols 3 al 6) van ser dissenyats. En el Capítol 3 vam voler esbrinar fins a quin punt l’edat de la truja i el seu desgast productiu poden afectar l’estatus de Zn dels garrins al deslletament a causa d’un estatus mineral de les truges malmès que a més pugui alterar la composició mineral del calostre i de la llet. Al mateix temps vam voler avaluar si una dieta per a truges baixa en Ca, P i Zn amb o sense suplementació de fitassa poden afectar el rendiment reproductiu de les truges i el creixement dels garrins, a més d’afectar la digestibilitat del Ca, P i Zn de les truges i les seves concentracions en el plasma i llet. Els resultats van mostrar que les concentracions dels minerals en el calostre i la llet es van mantenir constants evidenciant que les truges fan un gran esforç per a proveir un subministrament constant de minerals a la seva descendència independentment de la seva edat i de la diferent composició mineral i suplementació en fitassa del seu pinso. En el Capítol 4 (Davin et al., 2013), volíem avaluar com el deslletament i nivells farmacològics de Zn en forma de ZnO poden afectar l’estatus de Zn dels garrins. Vam avaluar aquests dos efectes sobre la concentració mineral del plasma, òrgans (fetge, pàncrees i melsa) i dels continguts del tracte gastrointestinal (GIT). Els resultats van mostrar que els animals deslletats presentaven una concentració plasmàtica de Zn inferior a la dels animals no-deslletats, però la suplementació amb ZnO va contrarestar aquesta caiguda. La suplementació amb ZnO durant una setmana va produir un increment en els nivells de Zn al fetge, al pàncrees i als continguts del GIT. Els animals deslletats van presentar concentracions de Zn en els òrgans semblants als animals no-deslletats en canvi, la concentració de Zn en els continguts del GIT va ser superior. El Capítol 5 (Davin et al., 2012) pretenia mostrar de forma més detallada com el Zn, Fe i Cu es distribuïen en les fraccions solubles i insolubles dels diferents continguts del GIT, que es van obtenir dels animals del capítol anterior. La concentració de Zn va augmentar de forma clara al llarg del GIT dels animals que reberen nivells elevats de ZnO, en comparació als animals deslletats que reberen una dieta control i els animals no-deslletats. La proporció de Zn en la fracció soluble en el jejú, ili i cec i del Fe al llarg del GIT dels animals no-deslletats va ser superior a la dels animals deslletats. Per contra, les concentracions de Cu dels animals no-deslletats van ser inferiors a les dels animals deslletats al llarg del GIT i es van veure incrementades al cec i al colon quan els animals van rebre alts nivells de Zn a la dieta. …